Urbanisme lineal

L'urbanisme lineal^[1] és un tipus de traçat urbà de forma allargada generalment, a conseqüència de la disposició al llarg d'una via de comunicació, que dona lloc a una formació urbana allargada.,^[2] o com el cas de la zona litoral fora de l'àrea de Barcelona amb un traçat lineal al llarg de la costa, amb el tren i la carretera.^[1]

Consisteix en una sèrie de sectors paral·lels funcionalment especialitzats. En general, el traçat sol córrer paral·lel a una via de comunicació, línia de costa o fluvial. En el cas fluvial es construïa de manera que el vent dominant bufés des de les zones residencials de l'avinguda que de vegades podia ser de tipus industrial.

Els sectors d'un planejament lineal serien:

1. Una zona purament segregada per línies ferroviàries.
2. Una zona de producció i empreses comunals, juntament amb les seves institucions científiques, tècniques i educatives.
3. Una zona verda o zona d'amortiment amb la carretera principal.
4. Una zona residencial, incloent una zona d'institucions socials, una zona d'edificis d'habitatges i una "zona per a criatures".
5. Un parc o zona d'esbarjo.
6. Una zona agrícola amb jardins i granges estatals (sovkhozs a la Unió Soviètica).

Tot el creixement del traçat s'havia de realitzar de forma longitudinal i paral·lela a la via principal, mai fora de la línia. Carrers transversals de 200 m de longitud i d'un ample mínim de 20 m, havien de connectar aquesta espina central amb els habitatges situats als costats en illes de formes regulars (quadrats i rectangles). De la superfície total de la ciutat 1/5 estaria destinat a la construcció d'habitatges, i els 4/5 restants a terres de cultiu. De 400 m² que tindrien les parcel·les, 80 serien utilitzats per a la construcció d'habitatges i tallers, i 320 a una horta jardí amb arbres fruiters i instal·lacions per a la cria d'animals.